Institut de Santa Coloma de Farners

Velobici - Activitats escolars

VELOBICI 2015: cròniques des de Menorca

Diumenge, 3 de maig.

Som a Menorca, fa molt bon dia i els vostres fills no sé exactament on són. Segurament molts estaran a la platja amb les famílies o bé a voltar pel camp que en aquesta època està molt polit.

El viatge de divendres fins a Barcelona va ser molt tranquil. No vam tenir cap complicació amb el trànsit i en una hora érem a la terminal de Balearia. Les bicicletes però van anar a fer un volt per Barcelona de la mà del guia turístic Lluís Salvi.

Un cop vam tenir les targetes d’embarcament, les bicicletes descarregades, l’equipatge preparat i la documentació revisada i a punt (uff! Quin estrés) vam procedir a pujar al barco. Aquesta operació, en teoria molt senzilla, es complica força quan vas carregat amb una bicicleta, una maleta, una motxilla amb el casc que penja per un costat , la manxa d’inflar que guaita per l’altra, les ulleres que cauen, el DNI que encara no he guardat i que porto encara a la ma i que necessito per ajudar a un company...

Al final ho vam aconseguir. El barco anava molt buit i ens tenien una sala de butaques reservada per a nosaltres. Aviat vaig entendre que seria una nit molt llarga, en part per l’eufòria i en part per la incomoditat de l’acomodació. Aviat es va sentir: “Ignasi, per què no anem en camarot també nosaltres? Els menorquins hi van anar.” La resposta que més vam fer servir va ser que “Podria ser molt pijtor si fes mal temps, que estaríem tots marejats i que no es queixessin que tindrien dos dies per descansar”.

Em sembla que no els vam convèncer.

Efectivament la nit va ser llarga, els pocs que provàvem de dormir no ho acabàvem d’aconseguir. Els que no ho provaven, no dormien. Semblava que s’ho passaven la mar de bé.

I així anàvem quan, al voltant de les cinc de la matinada vam fer escala al port d’Alcúdia i, és clar, engeguen la megafonia del barco per avisar als senyors passatgers amb destinació Alcúdia que en breus moments procedirem al desembarcament de vehicles i posteriorment els passatgers sense vehicle. Molt bé, ara que gairebé havíem aconseguit agafar un son molt primet, d’aquell agafat en pinces, van i ens desperten. He de dir que en aquell moment encara hi havia molts dels vostres fills sense cap intenció de dormir.

Per fi arribem a Ciutadella, el desembarcament va ser més ràpid (aquest cop el DNI no ens feia nosa). Abans de baixar però, una brigada de ciclistes es va encarregar de netejar una mica la sala de butaques que ens havia patit tota la nit. (el tema de les deixalles l’haurem de treballar aquesta setmana)

La rebuda dels companys menorquins va ser molt maca, els pares que ens esperaven estaven molt il·lusionats i aviat vam partir en bicicleta cap a l’institut que està a no més d’un quilòmetre de la terminal del barco.

Allí es va fer un acte de benvinguda curtet i els pares ens van obsequiar amb un bon berenar amb productes típics, sobrassada, formatge, cuixot, ensaïmada,...

Un cop refets una mica (alguns no es refarien en tot el dia), vam anar cap a casa, cadascú a casa seva per tornar-nos a trobar al cap d’una hora davant l’Ajuntament de Ciutadella on els menorquins i catalans en grups de 8 ó 10 havien de fer una passejada pel poble i els locals havien d’ensenyar els llocs d’interès als visitants. La passejada va ser un èxit tot i no haver dormit en tota la nit.

A partir d’aquí no en sabem res més. En s consta que les famílies els tenien moltes activitats preparades per aquest cap de setmana . Alguns encara deuen portar la nit de barco a sobre.

Demà començarem a pedalar, farem una ruta per la costa sud de Ciutadella, passarem per tres platges fantàstiques, farem esports de platja, potser ens banyarem, visitarem la finca de la Carme, una de les ciclistes menorquines, i ens ensenyaran una explotació ramadera típica de Menorca, també visitarem un poblat talaiòtic que a Menorca n’hi ha molts, i anirem a...., i farem...., i després continuarem ....

Així per fi podran descansar

Demà hi tornarem, mentrestant,

Salut i velo

Ignasi i Salva (l’Evarist encara no ha arribat)

 

Dilluns, 4 de maig

 

Sembla que el cap de setmana dels vostres fills ha estat molt intens pel que han explicat. Entre platja, barca, excursions, etc. han arribat avui amb moltes coses per explicar i les cares ben vermelles del sol.

Avui tocava la primera ruta que ens havia de portar per les platges de la costa sud de Ciutadella. Ha resultat una ruta no molt llarga ni molt difícil i que ha servit com a presa de contacte amb el territori menorquí i per desfer el mite de que Menorca és plana.

Els encarregats de la ruta d’avui han fet unes presentacions molt bones. Ens han explicat els poblats talaiòtics de Menorca, els sistemes dunars de les platges de Menorca, la posidònia i han passat un vídeo fet per ells sobre la finca ramadera de Santa Rosa, que és on viu la Carme i on estan la Neus i la Paula. Ho han fet molt bé i no han escatimat ni temps ni coneixements. Això de les exposicions ho fan molt bé.

A l’hora de sortir hem hagut de reparar un parell de punxades i esperar la policia per poder sortir tots junts de Ciutadella. Un cop fora de Ciutadella hem enfilat cap a la costa sud i hem fet una primera parada al poblat talaiòtic de Son Catlar que és un recinte murallat de fa gairebé 3000 anys. A Menorca n’hi ha molts d’aquestes característiques i es poden visitar lliurement. El que costa més és imaginar-se la vida que portaven aquests primers pobladors.

Després d’aquesta visita hem anat arran de mar per recórrer un tram del Camí de Cavalls que ens portaria primer fins a la platja de Son Saura per acabar el recorregut litoral a Cala’n Turqueta, una de les joies de Menorca.

A Son Saura molts de nosaltres hem pres el primer bany de la temporada (molts dels vostres fills ja ho havien fet ahir, es notava pel coloret). Hem triat un racó de platja a recés de vent i de meduses. És a dir, una platja fantàstica, calor, suor de bicicleta i velo-bici, tots els ingredients hi eren. Només ens havíem de tirar a l’aigua.

Mentre els nostres esforçats ciclistes es banyaven els hem preparat un camp de volei per fer uns partidets. Cada any fem un partit de alumnes contra profes, l’últim partit, que solem guanyar els profes. Aquest any s’ha mantingut la tradició i els alumnes, tot i que han jugat molt bé, han sucumbit a l’embat del joc desplegat per l’equip de profes.

Després del tradicional partidet de volei hem dinat i altra cop sobre la bicicleta hem arribat a Cala’n Turqueta. La dificultat del camí ha fet que moltes bicicletes, poc acostumades al traqueteig de la circulació per aquests camins, fessin avaria. Gairebé tot han estat avaries de canvis de marxes, algun d’ells sense solució immediata. Sort que aquí també hi ha un mecànic de guàrdia que ens arregla ràpidament el que no podem resoldre nosaltres.

Un cop a Cala’n Turqueta hem descansat una mica i hem tornat cap a Ciutadella. Pel camí ens hem aturat a Santa Rosa, la finca de la Carme. Tot i tenir molta feina, aquesta gent s’ha desfet en atencions cap a nosaltres. Ens ha ofert aigua fresca (la qual cosa hem agraït moltíssim) una mica de berenar de sobrassada i formatge. Quan m’he acostat a la taula ja no hi quedava res. Ens ha ensenyat la finca, els estables, els vedellets acabats de néixer, els cavalls (quin cavall més polit), el pare de la Carme ens ha tret un cavall de raça menorquina, el que ell sol treure per les festes de Sant Joan i ens ha fet una demostració, a peu estant, del domini que té del tema. Els hem fet un aplaudiment a tots dos.

Ara només faltava arribar a Ciutadella. Quedaven uns deu quilòmetres i en un instant hi hem estat. A l’entrada ens esperava de nou la policia per acompanyar-nos fins a l’institut on hem donat per acabada la ruta .

Demà i demà passat hi ha doble jornada. Anem a dormir a Son Putxet i s’han de preparar unes quantes coses. El recorregut de demà passarà per la costa nord de Menorca i visitarem indrets que molta gent del país no hi ha estat mai. Poca broma. Som uns privilegiats.

 

Fins dimecres i mentrestant

Salut i velo

Ignasi, Salva i Evarist (ara ja som tres)

 

 

 

Dimarts, 5 de maig

 

Avui toca la primera de les dues etapes encadenades d’enguany, anirem a dormir a Son Putxet que és una casa de colònies que hi ha a Alaior i demà farem una visita per l’altre costat de l’illa així que ens espera molta feina i moltes pedalades (sobretot avui)

La jornada ha començat com és tradicional amb la presentació de la ruta d’avui per part dels alumnes guia. Com sempre ho han fet molt bé i ens han explicat una mica de geologia de Menorca, el parc natural de S’albufera des Grau i també una pinzellada sobre el personatge il·lustres de Menorca el Sr. Fernando Rubió ja que passarem per la seva finca Mongofre Nou.

Un cop ens hem situat, hem partit en bus cap al port d’Addaya per iniciar el recorregut d’avui. Aquest port està situat al nord de l’illa entre Fornells i Maó i ofereix unes vistes espectaculars molt adequades per iniciar la ruta. Les bicicletes han anat en camió.

Un cop reparades les punxades, habituals dels despistats, i fer els ajustos de canvis de marxes de rigor hem iniciat la ruta pel Camí de Cavalls que passa per aquella zona. Al principi el recorregut és bastant calmat ja que hem de parar molts cops perquè els passos són estrets i fem un tap de seixanta ciclistes. Avui era bastant delicat un tram pel que hi havíem de passar en silenci pel fet que és una zona de nidificació d’aus i ara precisament és l’època que estan amb aquesta feina. El silenci l’hem aconseguit a mitges. N’hi ha prou en que un de tants caigui o digui qualsevol bestiesa perquè comenci la festa. Pobres aus! No sé si avui hauran pogut nidificar gaire.

La primera parada d’avui l’hem fet a Montgofre Nou. És una finca que era del senyor Fernando Rubió. Aquest senyor fou un farmacèutic que tenia uns laboratoris a Barcelona i que creà un imperi i va fer fortuna amb els laboratoris Rubió-Andrómaco. Al final de la seva vida va crear la fundació Rubió-Tudurí per promocionar esdeveniments culturals a Menorca. Doncs bé, aquesta finca pocs menorquins l’han visitada mai, de fet no es pot visitar. A nosaltres ens han fet una visita guiada per dins la casa de la mà del que fou el seu majordom. Tot un privilegi i molt curiós.

En paral·lel amb la visita, el director del parc natural de s’Albufera des Grau ens ha fet una xerrada sobre l’interès ecològic de la zona que estàvem visitant i de la repercussió sobre la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Les dues visites molt interessants.

La inquietud més gran que tenien els nostres ciclistes, un cop acabada la visita, era si avui ens podríem banyar, on ho podríem fer i quan ho faríem. La resposta definitiva a totes aquestes qüestions l’hem trobat al cap de pocs moments quan hem baixat a la platja de Montgofre. Una meravella que no està a l’abast de tothom. L’aigua continua sent freda, d’ahir ençà no s’ha escalfat gaire. Els més valents o inquiets o necessitats han pogut banyar-se a una de les platges més inhòspites de Menorca. S’hi arriba només en barca o després d’una bona caminada. Un altre luxe.

La jornada continuava pel Camí de Cavalls cap al Cap de Favàritx, un altre dels indrets amb molta potència del litoral menorquí. No hi hem arribat, als nostres ciclistes no els ha sabut gaire greu, s’ho ha passat bé igualment.

Més tard desprès de dinar hem enfilat cap a la casa de colònies de Son Putxet per camins més amables que els que hem recorregut durant el matí. Hem fet via cap a l’interior de l’illa i després de passar per uns camins de bosc preciosos hem arribat al nostre destí.

Aquesta última part de la jornada ciclista ha estat especialment accidentada i avariada. Hi ha hagut unes quantes avaries que hem resolt amb eficàcia. Res de l’altre món, punxades, canvis de marxes desajustats, sortides de cadena i tota una varietat de petites avaries.ç

També han abundat les caigudes i esgarrinxades. Cada instant minuts teníem la farmaciola amb l’ampolleta de betadine i les gasses fora de la motxilla. Anava molt bé anar fent cures per descansar una miqueta.

Casa de colònies Son Putxet:

Un cop ben dutxats i arreglats hem repartit les feines que havíem de fer durant la nostra estada i ens hem cruspit el sopar que havien preparat els pares amb molt d’encert. Boníssim. Es veu que els vostres fills havien fet gana perquè els platassos de macarrons amb mandonguilles feien feredat només de veure’ls. De segon, pollastre amb xurres. De postres, una natilla. Carai, quin tiberi!

A la nit em sembla que algun s’ha arribat a dormir.

 

Fins demà i mentrestant..

Salut i velo

Salva, Ignasi i Evarist (totalment adaptat a l’entorn)

 

 

 

 

Dimecres, 6 de maig

Surt el sol a Son Putxet. Toquen les set. La casa es desperta, els nois s’adormen. Bé, hem de sortir igualment. Utilitzem el sistema infal·lible de la tapa de cassola per despertar el personal. Tothom a baix, comença un nou dia i una nova ruta ens espera.

Esmorzem amb contundència. Personalment crec que mengem més que no gastem. Panets, croisants de tot tipus, ensaïmades, colacao, cafè...el servei d’intendència és molt eficient. Aquests pares ens mimen massa.

Els guies d’avui presenten la ruta amb els continguts d’interés que són: Poblat talaiòtic de Talatí de Dalt, Menorca durant el segles XVIII i XIX: Castell de sant Felip i La Mola. I per acabar, els aqüífers de Menorca. Com és habitual ho han fet molt bé.

Hem revisat velos i hem trobat tres o quatre punxades que hem resolt (els nois) en un plis plas. Casa neta, motxilles carregades amb aigua i menjar i endavant, a pedalar.

Hem passat pel poble d’Alaior, Son Putxet hi és a prop i hem fet camí cap a Maó per arribar al poblat talaiòtic de Talatí de Dalt, allà en Borja, l’arqueòleg ens ha fet una visita molt interessant i molt concentrada per emportar-nos una idea bastant clara de com era la vida en un poblat d’aquella època. Estem parlant de fa 3000 anys. Els nois han estat molt atents i també ho han fet molt bé. Algun preguntava: Ignasi, quan esmorzarem? I també, ens banyarem avui? La resta, molt atents.

Ja érem a prop de Maó i hem arribat fins a la bocana del seu port passant abans pels nuclis urbans de Llucmassanes, el poble més petit de Menorca i Sant Lluís, el poble que van fundar els francesos durant la seva dominació del segle XVIII. Tot això ho hem hagut de fer molt ràpid perquè ens esperaven al Castell de Sant Felip. Aquest castell, al seu temps fou considerat un dels més importants d’Europa pel seu lloc estratègic i per la seva inexpugnabilitat. Aquest castell avui dia està en ruïnes. El govern espanyol de finals del s.XVIII el feu enderrocar després d’un setge de mesos contra els anglesos que hi eren a dins, en una d’aquelles decisions que ens ha deixat sense una de les construccions més importants que ha tingut mai Menorca.

A la visita que ens ha fet la Mandy, una senyora anglesa amb molt de geni, ens ha explicat com era la vida a l’interior del castell que, a part de les muralles que ja no hi són, hi havia una xarxa de túnels de més de vuit quilòmetres que ens ha fet imaginar com devia ser la vida de la gent que patia el setge. Ens han explicat molt bé tot el sistema de túnels contramines que servien per defensar el possibles atacs subterranis dels enemics. Molt interessant. Els vostres fills ho han fet molt bé tenint en compte que: estaven cansats, tenien gana, tenien calor i la visita ha durat més de dues hores.

Al final dinar i bus cap a ponent (Ciutadella)

Demà tornem a Maó, les bicicletes les hem deixat allà i visitarem la Mola a l’altra costat de la bocana del port.

Fins demà i mentrestant...

Salut i velo

Evarist, Ignasi i Salva