Velobici 24 _ Les cròniques de la jornada

_ Dia 1 _ 5 maig  CRÒNICA 1

_ Dia 2 _ 6 maig CRÒNICA 2

_ Dia 3_ 7 maig CRÒNICA 3

_Dia 4_ 8 maig CRÒNICA 4    

Velobici 2024. Dimecres, 8 de maig

Tercera ruta. Menorca de sud a nord

Aquesta nit passada l’hem fet al Camping de Son Bou. A les onze era el límit que havíem marcat i a les onze vam començar la ronda. La meitat de la gent no era al lloc on hauria d’estar i la cosa s’anava allargant, anava passant el temps i encara hi havia corda fins que vam començar a requisar mòbils. Res tu, oli en un llum. Al matí teníem trenta-cinc alarmes que ens informaven que eren les set del matí. No sabem exactament què va passar la resta de la nit, les explicacions ja us les faran els vostres fills que hi eren més que nosaltres, sobretot a altes hores.  

Avui matí plou una mica però sabem que no durarà gaire, esperem que escampi, mentrestant esmorzem, netegem cabanes

 i recollim. Preparem la presentació del dia però ens hem oblidat d’un cable i no la podem fer. La farem demà. Ens preparem i marxem quan encara plou.

No sabem ben bé quin és el motiu però, cada any, el dia que sortim del càmping n’hi uns quants que no s’acaben de trobar bé, potser és el menjar que ens donen, potser és que estan cansats i pobrets han de descansar una mica més, potser estan tristos perquè han passat unes hores sense mòbil… és un misteri.

Avui de moment hem sortit tots, bé no, ens falta un menorquí que es va indisposar el passat dia però, al cotxe no portem ni lesionats ni indisposats (encara que alguns fan mala cara). Portem un cotxe i una furgoneta i ens dirigim cap al poblat talaiòtic de Torre d'en Galmés. Ens hi esperen dos arqueòlegs del Consell Insular, ens fan una visita breu, molt interessant i encertada per explicar-nos com vivien els nostres avantpassats (menorquins) fa 2500 anys. S’ha de dir que els vostres fills han escoltat amb molta atenció encara que algun ha aprofitat per compensar hores de son.

Cada any ens sorprèn la rapidesa de digestió dels velobicis, acabem de sortir i alguns ja demanen quan esmorzarem. “Esmorzarem a Alaior”; però, “Quant hi falta?”. Sempre tenen gana.

Acabada la visita fem camí cap a Alaior, poble del centre de l’illa, tot passant per un carreró estret entre paret seca i vegetació que ha fet les delícies de tots i una pujada sobtada que ha trencat més d’una cadena i doblegat algun canvi de marxes. La pluja: ja no plou i va sortint el sol.

Arribem a Alaior, la policia municipal no ens acompanya perquè només són dos i tenen molta feina. Travessem sense ells la carretera general i un parell de carrers, fem una pujada i arribem al parc de l'església de Sant Pere Nou. Ara sí, esmorzem encara que siguin quarts de dues del migdia i ens abastem d’aigua.

Avui la ruta ha d’acabar a Fornells. A la tarda hi ha previst fer activitats nàutiques (caiac) dins la badia. Les hem suspès, fa massa vent i a la tarda encara en farà més.

Ens anem acostant a Fornells, arribem a la costa i agafem el Camí de Cavalls, camí històric que envolta tota la illa de Menorca. Avui en farem només un trosset. Ens anem adonant que les bicicletes comencen a estar una mica atrotinades, necessiten més atencions de les que els hi donem.

L’últim tram el fem per carretera, això fa patir, hem d’anar molt ordenats, d’un en un i passen vehicles molt ràpid. Només començar, primera caiguda i cadena trencada. Bicicleta dins la furgo i endavant.

Al cap d’un ratet, segona caiguda. Aquí hem de parar i fer una cura d’urgència, no ha estat massa res i seguim sense més incidències fins Fornells. Fem un volt pel passeig marítim i ens n’anem a l’escola a deixar bicicletes i dinar, tot i que més que dinar el que fem és berenar (són les 5 tocades de la tarda). Tenim les claus de mig Menorca.

Aprofitem les instal·lacions de l’escola (a aquesta hora no hi ha nens) per ocupar el pati i per fer dignament el que alguns han fet pel camí i d’altres han anat acumulant al llarg del dia.

Aquí berenem unes exquisides ensaïmades de xocolata, “mitjallunes” i croissants; i ens reparteixen un aquarius. Fem alguna petita reparació a les velos i ens emportem un parell

de rodes punxades.

Tot seguit, pugem als autobusos que ens esperen i fem camí cap a Ciutadella. Allà, com sempre, entrem a la sala d’actes on en Pere valora la sortida i agraeix als alumnes responsables de l’etapa i als pares acompanyants la feina feta.

Salut i Velo

Equip Velobici 24